Quercus i el naixement d'una nova profeta

Quercus i el naixement d'una nova profeta

Pel cap baix eren les nou quan l'Anna va fermar la bicicleta en un arbre en arribar a la universitat i es va trobar davant d'un esplèndid crepuscle vespertí de tons rogencs i acarbassats. Era la setena vegada que el seu professor s'interessava per la seva tesi doctoral, però la primera que li concedia una entrevista fora d'horari lectiu a la nova aula de microscopia electrònica. El seu projecte es centrava en un estudi acurat sobre la dinàmica neuronal humana.

Quan va arribar a la sala, en Sheddad, que així és com es deia el seu tutor, estava observant escrutadorament la pantalla d'un nou microscopi amb què s'havia dotat la institució, que permetia observar estímuls elèctrics reals en moviment.

- Bona tarda professor, que puc passar?

- Sí, sí, passa noia. Què tal? Com van les classes? Escolta… L'altre dia vaig estar llegint-me detingudament el teu treball i li vaig trobar un punt, en el capítol on tractes el tema a través de l'àlgebra, en el qual, replantejant certes equacions, podries arribar a obtenir-ne de noves molt més interessants. Per exemple, si determines com a nova incògnita el punt final de l'impuls nerviós i et bases en la premissa que tot impuls tendeix a la màxima velocitat… Què, ho veus? Ho provem?

Amb uns quants fulls d'esborrany, un llapis i molta paciència, van estar-se unes sis hores, fins a les tres de la matinada, calculant, repassant, afegint variables, noves dades, gràfiques, integrals, etc., fins que en un moment determinat, l'Anna va arribar a una nova equació final estranyament simple.

- Ostres, què curiós! Però si aquesta nova igualtat ens indica que… Sheddad?

La sala estava completament a les fosques i buida; no es podia distingir res exceptuant el full d'operacions que, difuminant-se lentament, se li va arribar a esmunyir de les mans. Aleshores va sentir un dolor intens al cap i tot començà a donar-li voltes. Es va veure empesa per una força descomunal envers un lloc indescriptible: alhora negre i transparent. Semblava petit però en fixar-s'hi, mai s'arribava a albirar el seu final. De fet, era com observar l'univers des d'una perspectiva tan allunyada, que les constel·lacions i les galàxies es mesclaven entre si. De cop i volta, però, en un instant infinitament breu, va aparèixer el no-res. Per primera vegada a la seva vida, l'Anna va veure desaparèixer el seu cos material i va poder percebre clarament què era realment l'ànima: saber que existeixes sense poder identificar-te amb ningú ni res. De la foscor absoluta van començar a aparèixer uns contorns imprecisos que s'anaven modelant poc a poc, per bé que no va tenir temps ni de descobrir què eren, ja que un enorme raig de llum blanca va encegar-la de tal manera que es va quedar completament immobilitzada.

Quan tornà a obrir els ulls es trobava en una estança molt gran amb una mena d'amfiteatre a bullir de gent i un cadafal al centre amb algunes persones assegudes que semblaven importants. Va sorprendre-la trobar la figura del seu professor dins el tribunal. Però això no fou tot, doncs hi havia uns petits organismes brillants, semblants a libèl·lules grans platejades (talment com les nimfes dels boscos encantats de contes infantils), just damunt de totes les persones; totes, menys ella.

- Benvinguda a Quercus, filla. Les paraules sempre són i seran banals, així com també ho és el meu discurs, doncs ja saps el que et diré. Aquest és el món de la reminiscència, on la part forma el tot i el tot forma la part, aquí la individualitat viu en l'individu, l'individu viu al món i aquest conviu amb les individualitats. Cal que sàpigues que som la raça ancestral, aquella que fou derrotada per traïció ara fa més de 7.000 milions d'anys. Condemnada a morir en la humiliació i el pecat ens van reduir a simples éssers terrícoles, i els pocs supervivents que quedàrem hem defensat l'honor i la filosofia per preparar el dia de la nostra tornada. Aquí la incògnita equival al futur, i el nostre principal objectiu és l'equilibri. La primera llei de Quercus i el pilar de la nostra subsistència és el manteniment d'aquesta propietat. Tot es basa en l'equilibri, doncs aquest és el concepte més pur i etern que existeix per ara. Tot tendeix i tendirà sempre a l'equilibri, per tant, segueix el seu camí. Pel que fa al teu cas particular, has descobert la via d'accés a Quercus a través de l'Equació final de la dinàmica neuronal: un pas difícil i arriscat. Això indica la teva gran capacitat i l'elevat autocontrol. El teu cos ha patit certes modificacions que ja aniràs descobrint. Per exemple, se t'ha eliminat la vida efímera de la Terra que se'ns havia imposat en la nostra derrota. A més, has obtingut un control total de cada subpartícula del teu ésser i en pots regular a la pñerfecció el seu funcionament. Ara només cal que segueixis el teu camí i descobreixis tot allò que ja has après. Vés amb compte, tanmateix, doncs el poder és limitat i com acostumem a dir a Quercus, la vida estima la vida i el perill sempre porta perill, dues evidències fàcils d'oblidar.

Quan aquell que li havia dirigit la paraula va haver acabat, la gent va desintegrar-se fugaçment excepte en Sheddad, que l'esperava assegut a la tribuna. En acostar-s'hi, l'Anna es va adonar que l'home estava flotant i que ella també ho podia fer, fins i tot desaparèixer, si volia. Era capaç d'accelerar la velocitat de cada subpartícula del seu cos fins superar el llindar quàntic i transformar la seva matèria en energia. A més, es va fer conscient que era capaç de percebre l'estat d'ànim del seu tutor i dels que l'esperaven fora. De la mateixa manera, es va adonar que la gent també l'estava escrutant deliberadament i, sense poder-ho evitar, es va sentit cohibida.

- Sentir-se cohibida no és coherent quan ja saps qui ets, Anna. Has d'aprendre a conviure en equilibri amb la teva ment. Aquí no hi ha res a amagar, ni de qui amagar-se. Malgrat tot, et sento estranyament tranquil·la, tenint en compte que poca gent ho està quan arriba aquí per primera vegada, ho sabies?

- M'hi sento a gust, aquí. No percebo infàmies ni mentides, només humilitat i desig, però hi ha moltes coses que no acabo d'entendre: Identifico en la gent un sentiment d'alegria i alhora de dubte relacionat amb mi. Capto, a més, que es tracta d'una gran transcendència per Quercus, no? De totes formes no sé descobrir-ne les causes ni el per què de tot plegat.

- Sabem que no és correcte creure en profecies, però el nostre gran mestre, que va morir pocs mesos després de la derrota de Quercus, va guiar els supervivents i va desenvolupar una estratègia per la subsistència i el desenvolupament: anuncià l'arribada d'una noia de la teva edat sobre aquestes dates que, durant la seva estada aquí, seria capaç de fondre el seu cos amb un limba, així és com denominem els éssers que abans t'han cridat l'atenció, i obtindria tan poder que seria capaç de capitanejar la nostra societat per l'univers, per eliminar aquells que van provocar el desequilibri i que van abocar l'existència en un procés degeneratiu i crònic cap al caos. Tot i això, vam ignorar i ometre les seves prediccions perquè ell mateix ens havia educat a no creure mai en profecies i a viure de la realitat. Ara, però, no podem evitar recordar les seves paraules.

Quan van sortir a l'exterior, l'Anna va poder percebre per primera vegada la música del vent, de les plantes, de la terra… Allà, fins i tot el planeta es comunicava amb ella, i va pensar que segurament mai més podria sentir buidor dins seu. L'afectava des del dolor de la planta més petita fins al goig d'aquell animal que gaudia de plena felicitat. Era una sensació realment estranya i desconeguda per ella.

- Ara, Anna, sento deixar-te, però crec que ja saps el que has de fer. Introduir-te a la part salvatge del planeta és perillós, però indicarà si la tria de la teva persona ha estat encertada, i si la teva ment és digna de representar Quercus. Estic segur que no ens fallaràs. Tens tres setmanes per trobar el teu limba i relacionar-te amb ell. Recorda en tot moment que la vida estima la vida i alegra-te'n. No dubtis mai. Per cert, jo seré el teu tutor i la meva tasca serà ensenyar-te el camí que la teva ment decideixi. A més, en aquesta etapa t'assignaràs un rol a Quercus: científica, agent, filòsofa o espia.

- Moltes gràcies per tot Sheddad, però mira… és que ja tinc limba… i es diu Ilex.

PSEUDÒNIM: Ilex