Fragata imparable

Fragata imparable

Capvespre d’agost, la tardor a sobre. El vaivé de les onades excitades i la brisa ja fresca colpejen la fragata de manera despiedada. El cel ens obsequia amb un d’aquests plugims encisadors: gotetes petites i llamps distants, enfurits i veloços. A coberta hi regna la calma i el silenci. La tripulació, endinsada en les profunditats de les bodegues passa el temps tirant cartes, discutint, bebent, rient…

Si hom mira com la nau avança lentament però ferm a través de les onades pot veure-hi valentia, coratge, ambició, germandat… Grans i nobles sentiments incrustats en la fusta d’un navili. Fa anys que recorre els mars sense descans, anys fa que no decau per una tempesta ni una nevada. Aquells que dediquen les seves majors forces i ganes en el viatge sempre poden aconseguir evitar els naufragis i els mals encontres per seguir endavant.

Tanmateix, si hom mira la nau amb més detenció, nomes hi veurà una insignia, un senyal.. el dels pirates. I la insigna impedirà veure-hi res més. Així doncs a la nau ja no se li reconeix ni valentia, ni coratge, ni ambició … de fet els sentiments més obcens i desagradables són els que la gent reserva per ella, oblidant que grans cors poden viatjar en aquells moments entre aquelles quatre fustes flotants. Un simple navili doncs, s’ha vist vestit amb prestigi de cavaller, però condemnat a mort per la insignia, pel dibuix d’una bandera, per l’aspecte.

De tota manera, encara que observar la facilitat amb que avui dia es condemna, la facilitat per carregar-se enormes i poderosos pilars d’una societat, és una tasca important i necessària, el que avui veiem deixa més enllà aquests simples detalls de la vida quotidiana, per endinsar-se en terrenys molt més pantanosos i perillosos mai escrutats amb detenció.. Provoquen respecte i aquell sentiment al qual tots intentem evitar, la por. És un lloc meravellós, amb riscos, sí, però a la vegada essencial per a nosaltres. Adquireix mil formes, i mil cares, es podria considerar fins i tot una realitat dual, la imatge a que tendeix la vida real.. el model.

Si hom mira el navili amb encara més detenció del que ho fa tothom, amb més serenitat i ganes de veure-hi més enllà, podrà veure un petit grumet enfilat a les cordes de babord, il·luminat per la tènue llum del nostre satèl·lit observant el vaixell que talla el mar com el fil d’un ganivet. L’aigua el mulla i la pluja el va deixant empapat fins al moll de l’os. De tota manera senitr la salabror del mar i la dolçor del cel impregnant-lo tot el fa sentir feliç. La remor que se sent són les rialles del seus camarades, ja mig ebris, que disfruten d’una diada de pluja a les bodegues. Ell no. La magnificiència de les estrelles i la Lluna el tenen encisat. Espera poder complir tots els desitjos que li passen pel cap… i els somnis que ha tingut des de la infància també. Somnis d’amor, d’aventures, d’ell mateix, d’éssers inentranyables, de llocs impressionants, de colors infints, de vols d’ocells… La imaginació ha tingut un paper essencial en la vida d’aquest aventurer. Ara, quan comença a madurar s’adona que la seva vida ha seguit un curs, una direcció que ell no ha pas determinat, un camí que li ve imposat per la imaginació i el somni. El somni de trobar allò que el seu cor anhela. I per això es troba observant el cel, la lluna, i tancant els ulls imaginant allò que en aquells moments desitja.. una deessa que l’acompanyi als confins del món, a la recerca del desconegut, a la recerca d’un amor verdader i de llocs mai vistos. I el que comença a saber és que l’anhel fort per alguna cosa sempre aconsegueix el que vol. El temps és l’encarregat de buscar-ho, i el grumet l’encarregat de la paciència.

La imaginació és el motor de la felicitat, de l’ecolució, de la ciència, de la vida d’un home o una dona i cal buscar en ella els vestigis d’una nova civilització, que no s’aturi davant de res, que deixi fluir els somnis, i que avanci amb el desig de la imaginació i la fantasia.. que cregui en el que avui s’anomena utopia.